1.4 Comparació de la situació amb la resta d’Europa.
1.5 Catalunya: (situació descriptiva)
1.6 Les principals variables macroeconòmiques: concepte
1.5.1 La seva evolució
1.5.1.2 Atur
1.5.1.3 Creixement del PIB
1.5.1.4 Importacions
1.5.1.5Exportacions
1.5.1.6 Inversions
1.5.1.6.1 Privada
1.5.1.6.2 Pública
1.5.1.7 Ocupació 1.5.1.8 Habitatges 1.5.1.9 Consum
1.7Comparació de la situació amb la resta d’Espanya.
1.6.1 Preus a Espanya i a Catalunya i a la zona euro.
2. Tria del sector i justificació
3. Estudi i anàlisi: El sector econòmic Sanitari.
3.1 Identificació del sector (Primari, Secundari o Terciari)
3.1.1 Definició del sector citat.
3.2 Definició del tipus de sector econòmic: Sanitat.
3.2.1 Descripció
3.3 Productes i serveis
4. Història i evolució
4.1 Introducció i naixement
4.2 Evolució dels productes que s’ofereixen
4.2.1 Citacio dels productes.
4.3 Dades a través dels anys de:
4.3.1 Volum de vendes
4.3.2 Número de treballadors
4.3.3 Número d’empreses
4.3.3.1 Tamany
5. Situació present.
5.1 Breu introducció
5.2 Característiques i aspectatives
5.2.1 Funcionament del mercat
5.2.1.1 Principals productors
5.2.1.2 Consumidors
5.2.2 Productes i serveis que s’ofereixen dins la sanitat.
5.3 Sobre el sector
5.3.1 Volum de vendes
5.3.2 Número de treballadors
5.3.3 Demanda
5.4 Competència exterior
5.5 Exportacions i importacions de la sanitat a Catalunya.
5.5.1 Importacions
5.5.2 Exportacions
5.6 Canals de distribució
Guanys i pèrdues del sector sanitari català
6. Economia Catalana.
6.1 Pes en % sobre el PIB
6.2 Implantació
7. Futures perspectives.
7.1 La sanitat creix o no creix?
7.1.1 Justificació analítica o descriptiva
7.1.2 Justificació gràfica
7.2 Oportunitats i amenaces
8. Entrevistes
9. Vídeos o enllaços
11. Annexos
11.1Enllaços d'interès pel professorat
11.2 Notícies
12. Bibliografia
Agraïments
Fi
[Full en blanc]
SECTOR ECONÒMIC
1.1 SITUACIÓ ECONOMICA D'ESPANYA (2008-2012) A Espanya des de 2007 aquest sector s'ha vist afectat per tres principals causes: per la crisi financera que es va iniciar als Estats Units a causa de les hipoteques subprime; la crisi economica arrel de la pujada de preu de les materies primes (petroli) i els productes de primera necessitat; i especialment, per la crisi sobirana.La crisi financera de les hipoteques subprime iniciada als Estats Units es una crisi financera, per desconfiança creditaria, que es va extendre primerament per els mercats financers americans i es l'alarma que va posar en el punt de mira a les hipoteques "basura" europeas desde l'estiu de 2006 i es l'evidencia de que a l'estiu següent es dones una crisi bursatil. Les hipoteques de alt risc o conegudes als Estats Units com credits subprime, era un tipus d'hipoteca per a l'adquisició de vivendes orientades a clients amb escassos recursos monetaris i per tant un nivell força elevat de no poder pagar superior a la mitja de la resta del credit. El tipus d'interes era més elevat que el prestam personal.Un dels antecedents de la crisi economica va ser els elevats preus en les materies primeres. A partir del 2008 l'increment dels preus d'aquestes primeres materies ( petroli i menjar) va augmentar tant que va començar a causar danys economica, amenaçant amb problemes socials, la estagflació y l'estancament de la globalització.Pel que fa a crisi del deute sobirà, també coneguda com crisi de l'euro o de l'eurozona. Aquesta crisi afecta als 16 estats membre de l'eurozona. Va començar amb la crisi grega de 2010 i va continuar amb la crisi d'Irlanda, tardor d'aquell mateix any. Aquesta es una crisi bancària que es va convertir en un repte per la gestió dels deutes del bancs, una crisi del deute public, juntament amb una crisi borsària des de l'estiu de 2011. Actualment al territori espanyol la situació economica es troba en un moment de grans reformes per part del govern com per exemple la reforma laboral, amb tot aixó es preten reduir el deficit i disminuir l'atur que són les principals variables que han estat fortament castigades per aquesta crisi.
1.2 Macroeconomia
1.2.1 Introducció: concepte prèvi
La macroeconomia analitza comportaments agregats o globals de la societat i s’ocupa dels fenòmens que afecten el conjunt de l’economia sobre la societat, és a dir, estudia el funcionament de l’economia en conjunt( de països o d’un país determinat). es centra en el comportament global del sistema econòmic reflectit en un nombre reduït de variables les quals les citarem en el punt del següent concepte prèvi a les variables macroeconòmiques d’Espanya i Catalunya però prèviament en citarem un parell o tres: el consum, l’inversió i el creixement del PIB.
1.2.2 Situació actual: conceptes que cal tenir en compte
La Macroeconomiaés la part de l'anàlisi econòmica que tracta del funcionament del sistema econòmic amb una perspectiva agregada o de conjunt. Conceptualment es contraposa - i complementa - a la Microeconomia que estudia l'economia a partir dels "agents bàsics" com el consumidor i la empresa i les seves interaccions en un mercat. Es podria pensar que per analitzar el comportament d'una economia en el seu conjunt n'hi ha prou amb agregar: sumant la producció de les diferents empreses obtindríem el Producte Interior Brut o similars indicadors d'activitat. Fent un càlcul promig ponderat de l'evolució dels diferents preus als diferents mercats obtindríem una mesura de l'evolució dels Índexs de Preus del conjunt de l'economia, i així successivament. I en bona mesura això és veritat. Però si la Macroeconomia ha adquirit un "status" específic dins de l'anàlisi econòmica és per les evidències de que els problemes agregats d'una economia presenten trets que van més enllà de la simple addició d'"agents" o mercats individual.
Per examinar l'evolució global de l'economia, la macroeconomia s'interessa per les variables relacionades amb l'activitat econòmica, per les polítiques econòmiques dutes a terme des de l'Administració i pels seus efectes sobre el comportament global de l'economia.
Ens basarem a explicar la situació de les variables macroeconòmiques i no microeconòmiques del nostre país( Espanya) i la contra comarca(Catalunya) ja que tenin en compte el concepte prèvi de la macro economia correspon al tipus d’estudi a nivell d’un país i una comarca, és a dir a nivell general, no específic i concret.
1.3 Les principals variables macroeconòmiques: concepte prèvi. Les variables macroeconòmiques es el nom que adopten qualsevol variable econòmica, és a dir, el consum, l’atur, la inversió, la despesa, l’exportació i l’ importació ... on s’analitza la variable en el temps i l’espai. 1.3.1La seva evolució 1.3.1.1 Atur (grafic) 1.3.1.2 Creixement del PIB (grafic)
1.3 Comparació de la situació amb la resta d’Europa. Comparació Taxa d'atur; Alemanya, Espanya i Grecia: (grafic) Comparació PIB; Alemanya, Espanya i Grecia: (grafic)
( Dades del Banco Mundial)
Comparació Importacions i Exportacions:
1.4 Catalunya: Situació descriptiva
Catalunya encara el futur econòmic des d’unes bases sòlides que ens han de permetre ser optimistes de cara al futur. La nostra societat, de sempre, ha estat emprenedora; Catalunya s’ha confi gurat en les darreres dècades com una de les zones més dinàmiques d’Europa i sempre ha respost de manera positiva als diferents canvis estructurals que s’han anat succeint. Per això en aquesta crisi que patim no hem de ser pessimistes, per bé que algunes solucions a la crisi actual no puguin ser ni fàcils ni ràpides. Les bases per fer que Catalunya sigui una de les protagonistes del canvi hi són i n’hem de ser conscients. Catalunya pot tornar a liderar el progrés econòmic i ha de fer-ho.
Certament Catalunya està patint una de les crisis econòmiques més intenses de les darreres dècades i que es fa especialment greu pels efectes socials que se’n deriven, en particular sobre la destrucció de l’ocupació. La crisi pot ser econòmica i financera, però les conseqüències que té són socials.
La crisi de l’economia catalana no és tan sols conseqüència de la crisi fi nancera internacional, sinó que, fonamentalment, és una crisi econòmica vinculada a un model de creixement econòmic esgotat que s’havia intensifi cat els darrers anys. No s’ha sabut créixer bé. Els darrers anys l’economia del nostre país s’ha caracteritzat per: · massa endeutament, públic i privat · un consum molt per sobre de les possibilitats · massa presència de la construcció · creació de molta ocupació però de baix valor afegit i immigrant ·molt pes de les importacions que feien créixer el dèfi cit exterior · una baixa productivitat
Ara tenim, doncs, una feina doble: de primer sortir de la crisi i en segon lloc impulsar un canvi de model. I el govern de Catalunya ha de liderar la defensa d’aquest nou model propi de creixement, allà on sigui: a Catalunya, a l’Estat o a Europa. Allà on no hi sigui la competència hi ha d’haver la infl uència del Govern català. Aquesta és una acció de lideratge que no hem vist en els darrers governs.
Els anys vinents caldrà substituir l’espiral recessiva que patim per “l’espiral de la prosperitat”, que combina l’aplicació de mesures estructurals amb les de caràcter més conjuntural i que es basa en:
· moderació fiscal · més liquiditat per a empreses i famílies · reducció de la morositat · construcció de les infraestructures que el país necessita · millora de la productivitat · reformes estructurals necessàries, com ara: la reforma de les administracions públiques, la reforma del mercat de treball, l’aposta per la formació i un nou pacte energètic.
Es tracta, en defi nitiva, d’apostar per un model que creï un entorn favorable per a les empreses i l’activitat productiva i de fer de la millora de la productivitat i de l’economia creativa els eixos principals del creixement econòmic. El canvi de model que té una fi nalitat primària: més feina i benestar per a
tothom. Dinamisme econòmic i creació de riquesa, sempre que vagin lligats estretament a més justícia social i més benestar.
La prioritat bàsica en matèria econòmica en aquest moment és garantir la viabilitat del major nombre possible d’empreses i mantenir el màxim nombre possible de llocs de treball. No es tracta d’un objectiu a curt termini, sinó que cal tenir en compte que les empreses d’avui són els llocs de feina de demà.
Hem d’ajudar necessàriament els qui són capaços de generar ocupació i d’invertir: les empreses –grans,
El Govern de Catalunya ha d’estar al seu costat assumint riscos, acompanyant-los i no suposant ni un fre ni una amenaça per a la seva iniciativa. El coneixement i la innovació són claus en el nou model de creixement que Catalunya necessita i cal dotarlos de la rellevància sufi cient. Es tracta d’avançar envers l’economia creativa. Però cal un pas previ per fer-ho possible: la formació. Una formació de qualitat i permanent. És intolerable que, encara avui, el fracàs escolar afecti un 30% dels nostres joves. Hem de lluitar decididament contra aquesta situació.
La indústria, el comerç, el turisme, l’agricultura, la ramaderia, la pesca: tots els sectors productius són sectors estratègics. Sense la seva participació no sortirem d’aquesta crisi.
Necessitem disposar d’un mercat de treball més segur, de més qualitat, més sostenible i més just. I això passa per un mercat de treball que, amb la voluntat i el consens de tots, prioritzi la formació, l’experiència, l’esforç i l’efi ciència per davant dels aspectes purament econòmics.
En els propers quatre anys cal que la indústria i els serveis que hi estan vinculats tornin a ser els motors de l’economia catalana, després d’un període en el qual el motor principal ha estat la construcció.
L’objectiu ha de ser tenir un sector industrial més competitiu i per aconseguir-ho cal incidir especialment en els factors que serveixen per millorar la productivitat: fi nançament, infraestructures, formació, regulació, etc.
Cal que tinguem un govern que lideri, que retorni la confi ança i que sigui capaç d’actuar en aquests àmbits.
L'any 2011 la taxa d'atur estimat a Catalunya es va situar en el 19,2% de la població activa. Pel que fa a la població desocupada, es va registrar un increment interanual del 8,4%. Per sexe, la taxa d'atur masculí es va situar en el 19,8% mentre que la taxa femenina va ser del 18,6%. El grup d'edat de 16 a 24 anys anota les taxes més altes tant en el homes (49,6%) com en les dones (38,2%). A Espanya, la taxa d'atur es va situar en el 21,6% i la població desocupada va augmentar un 7,9%, respecte a un any enrere.
1.5.1.2.1 L'atur juvenil L’atur juvenil: treballar en el present per millorar el futurEl terrible efecte de la crisi econòmica s’ha deixat notar en totes les capes de la societat, des dels menys preparats fins els que més, en els pares de família i en els joves, i tot i que els homes l’han patit en major mesura que les dones (també la taxa d’activitat d’ells és major que la de les dones), ambdós sexes l’han viscut sense remei.En l’actual post ens centrarem, però, en l’atur juvenil, que agafaria el rang d’edat des dels 16 fins els 24 anys. Es tracta d’un problema amb unes casuístiques ben diferents i atomitzades, ja que un gran grup de l’atur juvenil es concentra en els joves sense massa o cap formació, i un altre gran grup important són els que estan molt formats però no troben sortida en els sectors en els que han estudiat. I és que, malgrat que el fet de posseir una titulació superior fa disminuir les probabilitats d’entrar en l’atur, actualment, a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, el fet d’estar més format no significa que estiguis treballant. Per això, per un costat tenim a les persones aturades que, com a tònica general, tenen la formació mínima obligatòria (graduats en ESO) i que necessiten començar a formar-se en diferents sectors dels que treballaven abans de la crisi o bé especialitzar-se i desenvolupar noves aptituds en el sector en el que treballaven abans d’engrossir les llistes d’atur. Pel costat dels joves amb formació superior el principal problema el trobaríem en la incapacitat del mercat laboral d’oferir llocs de treball de qualitat i que els permetin desenvolupar les capacitats adquirides en el procés formatiu.
1.5.1.3 Creixement del PIB
Catalunya és una regió europea de primer ordre. L’any 2007 el producte interior brut per habitant va ser un 30% superior a la mitjana de la Unió Europea. La taxa de creixement del PIB acostuma a ser igual o lleugerament inferior al del conjunt de l’Estat. Una dada indicadora de l’important desenvolupament econòmic és el volum de les exportacions i els seu increment anual fetes dins de la mateixa UE. També hi ha indicadors que demostren que estem per sota de la mitjana europea com la despesa pública en educació i la despesa interior bruta en recerca i desenvolupament (R+D).
Els pressupostos per a l’any 2012 s’emmarquen en un context de crisi econòmica i d’una situació de les finances de la Generalitat que fa necessari continuar amb l’esforç de contenció de la despesa a tots els nivells, especialment pel que fa a l’àmbit de la inversió pública.
Les despeses de capital consolidades pressupostades per a l’any 2012 pel conjunt del sector públic de la Generalitat de Catalunya són de 2.482,4 milions d’euros, el que representa una disminució del 16,5 % respecte al pressupost de l’any
Les inversions reals se situen en 1.900,8 milions d’euros, amb una disminució del 14,8 % (330,1 milions d’euros), mentre que les transferències de capital suposen 581,5 milions d’euros, amb una disminució del 21,5 % (159,1 milions d’euros) respecte a l’any anterior(2011).
Les inversions amb sistemes de finançament específics sense una repercussió directa sobre el pressupost de capital de l’any (actuacions finançades en base a concessions, drets de superfície i mètode alemany) també registren una disminució respecte
a l’any anterior. Així, aquestes inversions extrapressupostàries es situen l’any 2012 en 647,2 milions d’euros, amb una disminució del 30,4 %.
Si considerem la suma de les despeses de capital pressupostades i les extrapressupostàries es pot estimar que l’esforç inversor a desplegar pel sector públic de la Generalitat deCatalunya l’any 2012 es situa en els 3.129,5 milions d’euros, amb una reducció del 19,8 %respecte a l’exercici anterior (quadre 11.2).
L'IPC a Catalunya (amb la base 2011=100) ha augmentat un 0,6% respecte al mes anterior i ha crescut un 2,2% interanual al març del 2012. En termes mensuals, el grup més inflacionista ha estat el vestit i calçat (3,3%), seguit de transports (1,4%). Respecte al març de l'any anterior, només mostren decrements els preus de comunicacions (-3,4%) i medicina (-2,9%). En canvi, anoten increments la resta de grups i són els preus de transports (5,4%), ensenyament (3,7%) i habitatge (3,2%) els que més pugen. L'IPC a Espanya ha augmentat un 0,7% respecte al mes anterior i un 1,9% respecte al mateix mes d'un any enrere.
1.6 Comparació de la situació amb la resta d’Espanya. ja ho hem amplficat. demà penjarem el word!! hi ha més gràfiques també!! En el 1850-1950 Catalunya va ser la regió capdavantera de l’economia espanyola per la seva industrialització. La difusió dels processos de modernització i d’industrialització i l’entrada a la UE han fet que les diferències econòmiques i socials entre Catalunya i la resta de l’estat hagin minvat A Catalunya es localitza el 18,2% del capital net espanyol, el que la converteix en la comunitat autònoma amb major dotació de capital en termes absoluts. No
Tanmateix, ateses les grans diferències de grandària de les comunitats autònomes espanyoles, una elevada dotación de capital no ha de ser sinònim d'una dotación adequada. Per valorar-la es fa necessari comparar el estoc de capital amb altres variables econòmiques representatives de la dimensió de la comunitat, com la població, l'ocupació, la producció o la superfície. Evidentment, la grandària relativa de les regions no és el mateix si es considera una o altra d'aquestes variables, de manera que la selecció ha de ser abordada amb prudència.
Per comprovar-ho, convé contemplar el valor de diferents indicadors rellevants de la dimensió econòmica de Catalunya abans d'analitzar el procés de capitalització. Amb més de 7,1 milions d'habitants el 2006 (V. quadre 1), Catalunya representa el 16% de la población espanyola, i és la segona comunitat utònoma en nombre d'habitants, només precedida per Andalusia. Quant a la seva producció, l'economia catalana la converteix en la comunitat de major pes, amb un 18,7% del PIB espanyol, cosa que, donada la població, representa un PIB per càpita superior a la mitjana espanyola en un 17,4%.
Tot això, població i activitat, es concentra en un territorio de mida mitjana, que representa el 6,4% de la superfície d'Espanya, amb una densitat de població elevada, superior als 222 habitants per quilòmetre quadrat, que supera en un 151% a la mitjana espanyola. El pes relatiu de la població ocupada catalana (17,3%) és superior al demogràfic, però inferior al que ostenta en l'àmbit del PIB. Així, la productivitat del treball supera en un 8,2% a la del conjunt espanyol, una avantatge inferior a la de la renda per càpita. La taxa d'atur, del 6,6%, és notablement inferior a la mitjana espanyola (8,5%). Així doncs, els superiors nivells de renda per habitant de Catalunya es deriven tant dels seus majors nivells de productivitat com d'ocupació. La població catalana no destaca pels seus nivells de capital humà, si per tal s'entén el conjunt de les capacitats productives que un individu adquireix per acumulació de coneixements generals o específics, estimat a partir del nombre d'anys d'estudi de la població amb edat superior a 16 anys. En aquest aspecte, el nivell mitjà de Catalunya amb prou feines supera la mitjana espanyola. Tots aquests indicadors de les dimensions de Catalunya, tant absoluts com en relació amb Espanya, poden servir com a referències útils per valorar les dotacions de capital de l'economia catalana. Però no hi ha unanimitat a l'hora de triar les variables que han de servir raonablement per a aquesta tasca. Així, molts capitals privats poden ser posats en relació amb la producció i l'ocupació. En canvi, determinades infraestructures poden ser relacionades amb la població a la que presten el servei, mentre altres presenten un component espacial que obliga a considerar-les articulades amb la superfície. I també hi ha dotacions d'infraestructures rellevants des del punt de vista de les empreses, molt relacionades amb el volum de producció. En aquestes circumstàncies, l'elecció de l'indicador de referència més adequat per comparar les dotacions depèn de la finalitat de l'anàlisi, i la valoració de les dotacions de capital no està exempta de subjectivitat. Per això, en les pàgines següents es posarà l'accent, sobretot, a presentar l'àmplia informació sobre les dotacions de capital de Catalunya disponible a la base de dades de la Fundació BBVA-Ivie, mostrant els principals trets del procés inversor i de l'estructura de capital acumulada.
2. Tria del sector i justificació El sector en el que ens basarem per fer el treball serà la sanitat. Em decidit realitzar un treball sobre el sector econòmic de la sanitat perquè hem considerat que actualment es un sector que ha estat molt castigat per la crisi que patim i que les retallades en aquest sector son el tema d’actualitat i una de les conseqüències de la crisi que més afecta a la població catalana i espanyola. Com a prova de les retallades hem trobat aquesta noticia de la Vanguardia, del 11 d’Abril del 2012: 3.Estudi i anàlisi:El sector econòmic Sanitari. 3.1 Identificació del sector(Primari, Secundari o Terciari) 3.1.1 Definició del sector citat.
El sector terciari, també anomenat sector de serveis, es aquell que inclou qualsevol activitat econòmica que no pertany ni al sector primari ni al sector secundari. Efectivament, aquest sector agrupa activitats summament heterogènies, com ara el transport, l’emmagatzematge, les comunicacions, el comerç a l’engròs i al detall, l’hoteleria,l'hostaleria, la banca, les finances, les assegurances, el turisme i altres serveis de tipus molt diferents, tant privats com públics (serveis sanitaris, educatius, etc.). L’Administració pública té un paper cada vegada més important dins d’aquest sector. En definitiva, es pot concloure que el sector terciari engloba una sèrie d’activitats econòmiques, conegudes amb el nom de «serveis», que no produeixen béns materials de manera directa. La importància econòmica d’aquest sector tendeix incrementar-se amb el nivell de renda, raó per la qual el sector terciari té, avui dia, un pes creixent als països més desenvolupats
3.2 Definició del tipus de sector econòmic: Sanitat. 3.2.1 Descripció
El sector en el qual ens basarem en aquest treball es el sector de la sanitat, és a dir, el conjunt de serveis governamentals ordenats per a preservar la salut pública.
A l'Estat espanyol hi ha el ministeri de sanitat i consum, que s'encarrega del manteniment de la sanitat interior o civil mitjançant l'organització tècnica, consultiva i inspectora de les professions sanitàries i l'actuació d'una política sanitària amb vista a evitar epidèmies i malalties contagioses. Manté també serveis anàlegs a les fronteres (sanitat exterior) i als ports (sanitat marítima). La Generalitat de Catalunya se n'encarregà per mitjà de la conselleria de Sanitat i Assistència Social. A Catalunya tots els centres i recursos sanitaris formen part del Servei Català de la Salut –SCS- és un organisme de la Generalitat de Catalunya que vetlla pel bon funcionament del centres i recursos sanitaris de la regió, planifica la distribució dels recursos sanitaris per tot el territori, segons les necessitats de la població i amb concordança amb el pla de salut de Catalunya.
3.3 Productes i serveis.
El sector sanitari ens ofereix un ampli ventall de productes disponibles per a la població, en aquest ventall trobem medicines, assistència medica, utilització de material mèdic...)El sector sanitaris en garanteix un seguit de prestacions: a la atenció d’urgència, prestació farmacèutica, pròtesis, productes dietètics, transport sanitari, medicaments...) Els productes i serveis tenen per objectiu garantir les condicions bàsiques i comunes per una atenció integral continuada i amb un nivell adequat. Es consideren prestacions de atenció sanitària del Sistema Nacional de Salud els serveis o conjunt de serveis preventius, diagnosi, terapèutics, rehabilitadors i de promoció i manteniment de la Salud dirigits als ciutadans
La salut i l’atenció sanitària són dos elements essencials per a la cohesió i el benestar d’una societat, i s’han de mantenir i potenciar. L’esperança de vida dels catalans ha millorat notablement els darrers anys, però encara cal millorar els indicadors d’esperança de vida en bona salut, lliures de dependència, amb autonomia conservada i en l’entorn personal i familiar. Vivim més anys, però cal garantir que el nivell de salut i d’autonomia per a les activitats de la vida diària milloriApostem, doncs, per un sistema integral de qualitat que inclogui el tractament de la malaltia, però també la prevenció, la promoció de la salut i dels hàbits saludables, la rehabilitació, l’assistència i la recerca. Un sistema més àgil en què les noves formes de gestió i una col•laboració més àmplia entre el sector públic i el privat hi tinguin cabuda. Un sistema que motivi i impliqui tots els professionals.Assolir una salut millor depèn de molts factors més enllà de l’assistència sanitària. Una política sanitària moderna ha d’entendre que els factors individuals i de comportament, així com els socioeconòmics i d’entorn, infl ueixen en el nivell de salut. La responsabilitat en l’assoliment d’un nivell millor de salut és individual i social alhora. Tot i que en termes de despesa pública Catalunya encara està per sota de la mitjana dels països del nostre entorn, si les difi cultats del moment no permeten incrementar els recursos disponibles, cal mantenir i garantir, en termes reals, els recursos econòmics dedicats al sistema sanitari.En aquest context, som conscients que no es poden donar als ciutadans expectatives de prestacions noves o equipaments nous si no es disposa del fi nançament corresponent i se n’ha demostrat l’efi ciència en termes de millora de la salut
Des del 1980, i com a conseqüència dels traspassos de competències del govern estatal, l'administració de la sanitat és a cura del departament de sanitat i seguretat social. Sota la direcció del conseller de sanitat, el departament inclou una secretaria general tècnica i comprèn quatre direccions generals: assistència sanitària, promoció de la salut, serveis socials i seguretat social. Aquest departament és el continuador de l'anterior conselleria de Sanitat i Assistència Social, que reprengué l'activitat a l'octubre del 1977 amb unes atribucions gairebé inexistents. Pel febrer del 1978 començaren els treballs de la comissió mixta Estat-Generalitat per als traspassos de competències, i no fou fins al febrer del 1979 que s'arribà a un acord sobre les transferències en matèria de salut pública. Constituït el Parlament i en ple desenvolupament teòric de l'autonomia, continuaren les negociacions sobre els traspassos. L'any 1980 hom aconseguí la transferència d'algunes matèries referents a l'assistència sanitària i diversos serveis relatius a l'assistència social. Finalment, l'any 1981 foren aconseguides les atribucions de l'INSALUD i de l'INSERSO a Catalunya, motiu pel qual fou creada la quarta direcció general (la relativa a la seguretat social) del departament.
4.2 Evolució dels productes que s’ofereixen
Medicaments
L’ésser humà sempre ha volgut evitar el dolor i curar-se les malalties. Al llarg de la història les persones han buscat remeis per poder gaudir de bona salut. Els medicaments han anat variant amb el pas del temps; així per exemple les tribus índies preparaven els seus medicaments amb les coses que tenien a la natura com plantes, animals, i era el "xaman" l’encarregat de curar els malalts de la tribu. Al llarg del temps s’ha evolucionat molt en la investigació i en l'elaboració dels medicaments.
El recorregut que fan els medicaments fins arribar a la farmàcia és llarg; primer són els científics els que investiguen, després s’ha d’experimentar per veure els efectes que tenen. Sempre els proven abans de comercialitzar-los, en animals i després en persones.
La Indústria Farmacèutica és qui investiga, elabora i treu al mercat el fàrmac.
Perquè un medicament surti a la venda abans ha estat avaluat i autoritzat per L’agència Espanyola de Medicament i Productes Sanitaris.
4.2.1 Citacio dels productes.
Productes que ens ofereix la sanitat:
Material hospitalari i CAP, engloba tots aquells productes necessaris per la cura dels pacients hospitalitzats i a disposició de l'equip sanitari. Ex: llits, xeringues, bates, bosses de sang, llençols, material per escultar, intrument quirurgic, servei de cuina, raigs X, scaners, fonendoscopi, carros de cures...
Material farmaceuric: medicines, bolquers, tovallons, cremes, sabó, balança de pes, pulsulcimetre...
Material optic: ulleres, lents de contacte,gotes...
Materia ortopèdic: cadira de rodes, crosses, venes, extremitats ortopediques, plantilles...
4.3 Dades a través dels anys de:
4.3.1 Volum de vendes
4.3.2 Número de treballadors
El nombre de treballadors, engloba treballadors tan de seguretat social com per la via privada ( metges, metgesses, infermers/es, camillers, psicòlegs, dentistes, dietistes, preparadors fisics, farmaceutics..)
Actualment el nombre de persones que treballen a la sanitat és ....... . Per apirar a treballar en aquest sector s’ha de tenir una especialització i una formació Sanitaria per garantir a la població el millor servei possible. Quan parlem de sanitat publica és l’estat qui a través dels nostres impostos intenta garantir recursos sanitaris a l’abast de tothom.
4.3.3 Número d’empreses
A l’actualitat Catalunya compte amb 300 centres d’atenció primària (CAP),650 consultoris locals i 64 hospitals.
(taules)
4.3.3.1 Tamany
El pes del sector en l’economia catalana ha augmentat sis dècimes entre el 2001 i el
2005, tot i que el 2006, l’últim any amb dades disponibles, el seu pes ha augmentat fins al 5,03 %. Aquest augment ha estat degut als increments superiors del VAB del sector respecte dels del total de l’economia catalana, a excepció del 2001 i el 2006. El comportament del sector a Espanya ha estat similar, però val a dir que el pes que representa en l’economia és mig punt superior al català, el 5,52 % el 2006 .
4.3.3.1 Tamany
El sector de la salut a Catalunya, públic i privat, va generar un valor afegit brut (VAB)
a cost dels factors de 8.196 milions d’euros corrents l’any 2006, la qual cosa representa el 17 % del VAB sanitari espanyol i el 5 % del VAB del conjunt de l’economia catalana. Aquest darrer percentatge, situa el sector de la salut com el sisè més important de Catalunya d’un total de 27 sectors. Només va ser superat per cinc sectors tan destacats com els d’immobiliàries i serveis empresarials, comerç i reparació, construcció, hoteleria, i transport i comunicacions, i supera sectors de serveis tan rellevants com el de mediació financera, o industrials, com el químic.
L’any 20028 el 63 % del VAB del sector provenia dels serveis de mercat, enfront del 37 % dels serveis de no-mercat. Tanmateix, a Espanya el VAB dels serveis de mercat només representava el 39 % del total, enfront del 61 % del VAB dels serveis de no-mercat del sector de la salut. Aquest fet s’explica perquè a Catalunya el pes dels centres de titularitat privada en el sector de la salut és més elevat que a la resta d’Espanya.
Vivim una crisi que ens obliga a una reducció molt estricta del dèficit públic. Tenim menys recursos a l’abast, però hem de fer front a les mateixes necessitats. Per això hem de disminuir el cost.
A Catalunya, i també a Espanya, ens hem dedicat a viure de crèdit i això té uns límits, i els països que no se n’adonen s’estrellen i els tenim molt a prop.
Per això les bases per a la sortida no poden ser de més endeutament i sí de més estalvi i austeritat.
En aquests moments, fixin-se, l’única partida pressupostària de la Generalitat que creixerà, l’única, sí –si és que n’hi ha una–, és la dels interessos del deute.
El seu creixement és equivalent al pressupost del Departament de Cultura.
La limitació en la disponibilitat de recursos ens obliga a mesures immediates en la contenció de la despesa dels centres públics. Això comporta i comportarà una reducció dels seus ingressos per dos motius: la disminució de les tarifes i la disminució de l’activitat.
L’efecte immediat en els centres sanitaris són els ajustaments: en la utilització dels llits, dels quiròfans, etc. derivats de la disminució de l’activitat, i la reordenació del treball amb l’efecte sobre els recursos humans.
Això comporta tensions i desajustos entre el cal fer i el fer-ho. Però cal que ho gestionem sempre amb responsabilitat. I sóc conscient que és més fàcil modelar els conceptes que la seva aplicació quan afecta a les persones.
La disminució dels recursos ha comportat un aprimament estructural molt important del Departament de Salut.
També ha comportat un endarreriment de les inversions, afegit a l’endarreriment que en alguns casos ja s’arrossegava, i un estalvi sobre la farmàcia, prenent com a base la decisió estatal de rebaixa de preus i la política del Departament d’ús racional del medicament que
ha impactat ja aquest primer quadrimestre en la facturació.
És també ben cert que les noves activitats d’obertura de nous centres hospitalaris el darrer any han generat una recurrència, és a dir, un increment de la despesa d’aquest any que no es veu compensat plenament per la recurrència de l’estalvi en farmàcia i per la reducció del
5% dels sous que va produir-se des del mes de juny i que tindrà efecte tot l’any.
Aquest present és prou complicat i dur, però permet prendre consciència de la realitat.
L'Origen del dèficit Els comptes econòmics de l’Estat espanyol no són saludables; tampoc els de la Generalitat de Catalunya. El govern català actual afirma que el govern tripartit va deixar un important dèficit, que van gastar més del que rebien. Una de les funcions d’un govern és actuar com una entitat econòmica que ingressa uns diners — mitjançant els impostos — que inverteix en educació, en sanitat, en obres públiques… per tal de satisfer i cobrir les necessitats dels ciutadans i ciutadanes que paguen aquests impostos. Sembla ser que l’estat i la Generalitat han gastat més diners dels que han ingressat. Per aquest fet asseguren que els pressupostos de la generalitat han de ser austers, per tal d’adequar les despeses a la quantitat de diners que poden obtenir amb els impostos. Això és en part cert, doncs, per exemple, els milions de treballadors i treballadores que han sigut acomiadades ja no contribueixen amb una sèrie d’impostos que fins abans de la crisi ingressava l’estat. Els polítics diuen que com ja no ingressen tants diners a causa de la crisi han de retallar les despeses de l’estat, que han de retallar les despeses dels serveis socials. Diuen que les retallades socials són inevitables, que no són una opció política, que són una obligació econòmica, però això no és del tot cert. El sistema sanitari públic català és un sistema universal, per accedir-hi la persona usuària s'ha d'identificar amb la targeta sanitària individual (TSI), que és el document que permet l'accés a la xarxa pública dels serveis.A Catalunya el Departament de Salut elabora les polítiques i la planificació de la salut i el Servei Català de la Salut (CatSalut) té la missió de garantir que els serveis de cobertura pública arribin efectivament i amb qualitat a la població.
El CatSalut funciona doncs com una asseguradora pública que garanteix la prestació dels serveis sanitaris a la ciutadania i contracta aquests serveis a diferents entitats proveïdores que són les que presten els serveis a la ciutadania, a càrrec del finançament públic.
Aquestes polítiques marquen els nivells de responsabilitats pel que fa al Govern:
1. Garantir l’atenció qualitativa i de seguretat dels pacients vetllant per l’equitat. A aquest efecte, obeeix en l’Acord de Govern de 12 d’abril d’enguany i l’aprovació del 7 de 22 Sobstenibilitat i progrés de la sanitat catalana Pla d’acció departamental 2011-2014 amb 10 objectius, 35 objectius estratègics i 108 actuacions.
2. Garantir la gestió eficient i equitativa en la distribució dels recursos econòmics i, amb aquesta finalitat, es crea per acord de Govern la Comissió Interdepartamental Economia i Coneixement/Salut.
3. Exigir el compliment dels principis de lleialtat institucional entre el Govern estatal i el Govern de la Generalitat pel que fa a la contraprestació de noves prestacions decidides pel Ministeri i per a l’atenció als ciutadans residents a d’altres comunitats autònomes.
4. Exigir un tracte fiscal just, perquè volem diners per a la nostra sanitat, sense vulnerar el principi de solidaritat amb ningú. Catalunya viu per sota de les seves possibilitats.
5. Impulsar les reformes necessàries en la direcció de l’eficiència clínica i l’eficiència econòmica.
6. Conscienciar els ciutadans malalts de la utilització adequada del sistema, de tenir cura de la seva salut i del valor de preservar el model sanitari que tenim.
7. Coresponsabilitzar i incentivar operadors i professionals de la salut en els resultats en prevenció o millora de la malaltia.
8. Mantenir el valor econòmic del sector de la salut com a element per a la reactivació econòmica del país.
9. Assolir el màxim consens polític, social i professional.
5.2.1 FUNCIONAMENT DEL SERVEI
Com ja havíem mostrat abans en l’apartat que ens demanava la definició del sector, les funcions i el funcionament d’aquests sector es veuen en aquesta gràfica: Aquest mercat funciona amb dos tipus d’organitzacions per així dir-ho. Trobem la sanitat pública, aquella que l’Estat garanteix gràcies als impostos que els ciutadans catalans paguen. També trobem la sanitat privada que es aquella que la població paga per els seus serveis i que l’Estat no garanteix, ja que es una empresa privada. En general les companyies de salut privades posseeixen les seves pròpies clíniques, laboratoris i centres d’atenció sanitaris.
Cadena Ser: “El 27% de la població catalana opta per la sanitat privada”
1. Una valoració de la situació inicial, amb l’anàlisi dels recursos personals, materials i econòmics esmerçats, de l’estat de salut, dels serveis i dels programes prestats, i de l’organització sanitària i juridicoadministrativa existent.
2. Els objectius i nivells que cal assolir quant a:
a. Indicadors de salut i malaltia.
b. Promoció de la salut, prevenció de la malaltia, atenció sanitària i sociosanitària i rehabilitació.
c. Homogeneïtzació i equilibri entre regions sanitàries.
d. Disposició i habilitació de centres, serveis i establiments proveïdors.
e. Personal, organització administrativa, informació i estadística del CatSalut.
f. Eficàcia, qualitat, satisfacció dels usuaris i cost.
3. El conjunt dels serveis, els programes i les actuacions que cal desplegar, generals, per regions sanitàries i sectors/GTS.
4. Les previsions econòmiques i de finançament, generals i per regions sanitàries.
5. Els mecanismes d’avaluació de l’aplicació i el seguiment del Pla.
5.2.1.1 Principals Productors
L’equilibri entre sector privat proveïdor i sector privat assegurador és clau per a la sostenibilitat d’un sector productiu com el de la sanitat privada.
El Departament ofereix suport a qualsevol tipus d’acord basat en qualitat i cost admissible.
Personalment, considero tota la sanitat com un servei públic, amb independència de qui la financia.
Cal fer valorar i encoratjar el sector privat a participar de la Central de Resultats per afegir la seva contribució, i valorar-la, als resultats de salut de Catalunya.
La sanitat privada té a Catalunya una tradició i no és fruit avui del fracàs de la sanitat pública. És fruit del seu valor i cal mantenir-ho. La sanitat privada constitueix el conjunt de serveis sanitaris prestats per empreses privades. Tot i ser un sector opcional i voluntari amb els anys tant a Catalunya com a Espanya ha anat guanyat terreny, degut a els diversos avantatges i beneficis que ofereix als consumidors. Sanitat Privada: Llistat de Mútues i asseguradores:
A.M.E. Asistencia Médica, S.A.
Adeslas
AEGON
Agrupació Mútua
Allianz Raz
Antares Salud
Aresa
Asepeyo
ASISA
Asociación Europea
Assistència Sanitaria Col·legial
Atlantida
Avantsalud
Axa Aurora Ibérica, S.A.
Caja Previsión y Energía
Caser Salud
Cigna
Cisne Aseguradora
Clínicum
DKV Previasa
Egarasat - ST, Mutua de Accidents de Treball
Fonsalut, M. Previsora Barcelona, M. P.S.
Groupama Seguros
Grup Fiatc
Grupo GENERALI - La Estrella, S.A. + Vitalicio
Hermandad de arquitectos
Instituto Sanitario, SA
Inter Partner Assistence
La Boreal Médica
L'Aliança
Mapfre
Mutua Associacio Personal de la Caixa
Mutua Empleados de Transportes de Barcelona
Mútua General de Catalunya
Mutual Salus
Mutualidad Evangélica
Mutuasport
Nueva Equitativa - Seguros Cataluña
Previsora Española - Shared Care
Previsora General
RACC
Sanitas
Seguros Latina, S.A.
Sersanet
Serviaide Sau - AIDE, S.A.
Vital Seguro, S.A.
AXA
5.2.1.2 Consumidors
Els consumidors que gaudeixen de la Sanitat Catalana, tant sigui publica com privada, són totes les persones que viuen a Catalunya i que per tant tenen dret a una Sanitat garantitzada per la Generalitat. En el cas de la Sanitat privada les persones paguen una quota per tenir el dret de consumir els seus serveis en canvi la pública està garantitzada degut als impostos.
5.2.2 Productes i serveis que s’ofereixen dins la sanitat.
La sanitat actualment tant sigui pública com privada ens ofereix una serie de serveis: una entrevista clínica, on es recullen les molèsties subjectives del pacient seguit d’una exploració física. Si cal, a continuació és realitzen exploracions complementaries com seria un anàlisi de sang, una radiografia, un TAC... Els productes que ens ofereix la sanitat són per exemple les medecines, actualment una part del seu cost està finançat per l’Estat. Actualment des de l’escola l’Estat garanteix unes campanyes de vacunació als nens i joves també ho fa per la població més adulta, la sanitat també ens ofereix material quirúrgic, audiòfons, ulleres, marcapassos ... 5.3.3 Consum
Borsa i Mercats Cotitzacions regió7.cat Economia El PIB català creix un 0,7% el 2011 gràcies a l´exportació L'Idescat calcula una contracció de l'economia del 0,1% durant el quart trimestre 14:43 El producte interior brut (PIB) català ha crescut un 0,7% durant el 2011, segons ha informat aquest divendres l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). El creixement s'ha basat en un augment de l'activitat industrial (1,7%), associat a les exportacions, i a l'activitat del sector serveis (1,3%), sobretot gràcies als serveis comercials i d'hoteleria. La demanda externa ha aportat un 3,2% al creixement del PIB, mentre que la demanda interna s'ha deprimit un 1,8%. La construcció ha continuat la tendència amb una reducció del 4,7%. L'Idescat ha corregit les estimacions de creixement del quart trimestre, que ha registrat una disminució interanual del 0,1%, 1,1 punts inferior del que es va estimar. Segons el comunicat de l'Idescat, l'evolució trimestral del producte interior brut de Catalunya mostra un deteriorament significatiu al quart trimestre, sobretot per la davallada de l'activitat industrial i la desacceleració de les branques de serveis. La disminució intertrimestral del PIB de Catalunya ha estat del 0,5%, la primera variació negativa des del darrer trimestre del 2009. Amb totes les dades a la mà, l'evolució de la corba del PIB català mostra així el camí cap a la recessió, que les dades del primer trimestre de 2012 podrien confirmar. D'altra banda, el saldo amb l'estranger, que ha aportat un 3,2% al PIB, és el component més dinàmic de l'economia catalana el 2011. Aquestes exportacions han contribuït a què el sector industrial hagi crescut un 1,7%, empès per l'automoció, la química i l'alimentació. En relació amb el sector serveis, ha destacat la reducció de l'activitat, respecte al 2010, dels serveis d'administracions públiques, l'educació, la sanitat i els serveis socials, tot i mantenir un creixement del 0,7% per efectes del càlcul estadístic. Per contra, els serveis comercials, l'hoteleria i els serveis a les empreses han contribuït amb el seu dinamisme a estabilitzar el creixement global dels serveis en un 1,3%. Els problemes associats al finançament de les administracions públiques han intensificat el decreixement de l'activitat d'obra civil i, juntament amb l'atonia de l'edificació residencial, expliquen l'evolució negativa del 4,7 de la branca de la construcció. Primer saldo positiu amb l'exterior Des del punt de vista de la demanda, l'Idescat ha destacat que el valor en preus corrents del saldo de béns i serveis amb l'estranger és positiu per primera vegada en tot el període considerat, des de 2000 a 2011. Aquest resultat és la conseqüència del creixement del 7,5% de les exportacions, que ha coincidit amb un deteriorament del 2,8% de les importacions. Les exportacions de béns i el consum dels turistes estrangers al territori han evolucionat a l'alça i arriben a nivells màxims de tota la sèrie. Les importacions de béns i serveis s'han reduït en concordança amb la davallada de la demanda interna i aquesta tendència també es manifesta en la despesa dels catalans a l'estranger. L'evolució de la demanda interna (-1,8%) és el resultat d'una reducció d'un 5,1% de la formació bruta de capital -inversions en actius com edificis o maquinària, entre d'altres- i la baixada del 3,1% del consum de les administracions públiques (-3,1%). En el cas de la formació bruta de capital, la tendència de tots els components és negativa, però destaca la davallada de la inversió en construcció. En darrer terme, el consum de les llars s'ha mantingut força estable, amb una variació negativa del 0,2%.
El PIB es redueix un 0,1% interanual al quart trimestre L'economia catalana s'ha contret un 0,1% durant el quart trimestre de 2011, un percentatge d'1,1 punts inferior al trimestre anterior. Aquesta desacceleració de l'activitat ha seguit la mateixa tendència que les economies espanyola i europea. Així, el creixement en aquest trimestre de l'economia espanyola ha estat del 0,3%, cinc dècimes inferior al trimestre anterior. En el cas de la Unió Europea (UE-27) el descens també és significatiu, ja que ha passat d'un 1,4% a un 0,9%. L'anàlisi del PIB del quart trimestre, des de l'òptica de la demanda, mostra una accentuació de les tendències de les dades anuals, segons l'Idescat. Per una banda, s'amplia la reducció de la demanda interna (-2,9%), amb un empitjorament del consum de les llars (-1,1%) i la formació bruta de capital (-6,6%). D'altra banda, millora el saldo amb l'estranger, que aporta un 4,6% al creixement del PIB. Aquest comportament de les transaccions amb l'estranger no s'explica, com ha passat en els darrers trimestres, per una evolució elevada i sostinguda de les exportacions, sinó per una reducció del 9,8% de les importacions. El creixement de les exportacions de béns i serveis és elevada -del 4,7%- però ha perdut gairebé la meitat del seu impuls respecte del trimestre anterior, com a conseqüència de la desacceleració de l'activitat econòmica dels països de la Unió Europea, principals destinataris de les exportacions catalanes. L'anàlisi del PIB trimestral des de l'òptica de l'oferta mostra trets diferenciats segons els sectors econòmics. La indústria ha mantingut la seva activitat al llarg dels tres primers trimestres de l'any, però ha sofert una davallada del 0,9% durant el quart trimestre. El conjunt d'activitat dels serveis indica una progressiva reducció del creixement, que presenta en el darrer trimestre de l'any un 0,6%. L'activitat de la construcció manté unes taxes de decreixement elevades al llarg de l'any amb un deteriorament al quart trimestre del 5%.
Sanitat continua sense detectar l'origen del brot de legionel·la a Alcoi que afecta ja vint persones
13/10/09 02:00 -ALCOI-EL PUNT Notícies relacionades La Conselleria de Sanitat porta registrades un total de vint persones afectades de pneumònia per legionel·la des que va donar a conéixer els primers casos d'aquest nou brot, fa ara deu dies. L'origen, però, continua sent una incògnita. Els tècnics municipals i de salut no han pogut localitzar encara el focus de contagi, tot i que han inspeccionat 200 instal·lacions de risc no censades, 42 que figuren en els cens i ha pres mostres en una trentena de punts d'Alcoi. A més, l'Ajuntament ha incrementat la cloració de la xarxa d'aigua. Darrera actualització ( Dimarts, 20 d'octubre del 2009 16:02
fets relacionats
•Cinc nou casos de legionel•la a Alcoi •Tres nous casos de pneumònia per legionel•la a Alcoi •Cinc casos aïllats de legionel•la en municipis de l'Alcoià i el Comptat
SECTOR ECONOMIC DE CATALUNYA
Toni aqui et deixem tot el nostre treball del sector economic, el power point i el redactat final
A Toni Uclés, de Cynthia Sánchez i Andrea Simó.
1er. BAT A
xx/x/xxxx
Índex
SECTOR ECONÒMIC: LA SANITAT CATALANA
1. INTRODUCCIÓ: Situacions econòmiques.
1.1 Espanya: (situació descriptiva)
1.2 Macroeconomia
1.3Les principals variables macroeconòmiques: concepte.
1.2.1La seva evolució
1.2.1.1 Atur
1.2.1.2 Creixement del PIB
1.2.1.3 Importancions
1.2.1.4 Exportacions
1.2.1.5 Consum
1.2.1.6 Inversions
1.2.1.6.1 Privada
1.2.1.6.2 Pública
1.4 Comparació de la situació amb la resta d’Europa.
1.5 Catalunya: (situació descriptiva)
1.6 Les principals variables macroeconòmiques: concepte
1.5.1 La seva evolució
1.5.1.2 Atur
1.5.1.3 Creixement del PIB
1.5.1.4 Importacions
1.5.1.5 Exportacions
1.5.1.6 Inversions
1.5.1.6.1 Privada
1.5.1.6.2 Pública
1.5.1.7 Ocupació1.5.1.8 Habitatges
1.5.1.9 Consum
1.7 Comparació de la situació amb la resta d’Espanya.
1.6.1 Preus a Espanya i a Catalunya i a la zona euro.
2. Tria del sector i justificació
3. Estudi i anàlisi: El sector econòmic Sanitari.
3.1 Identificació del sector (Primari, Secundari o Terciari)
3.1.1 Definició del sector citat.
3.2 Definició del tipus de sector econòmic: Sanitat.
3.2.1 Descripció
3.3 Productes i serveis
4. Història i evolució
4.1 Introducció i naixement
4.2 Evolució dels productes que s’ofereixen4.2.1 Citacio dels productes.
4.3 Dades a través dels anys de:
4.3.1 Volum de vendes
4.3.2 Número de treballadors
4.3.3 Número d’empreses
4.3.3.1 Tamany
5. Situació present.
5.1 Breu introducció
5.2 Característiques i aspectatives
5.2.1 Funcionament del mercat
5.2.1.1 Principals productors
5.2.1.2 Consumidors
5.2.2 Productes i serveis que s’ofereixen dins la sanitat.
5.3 Sobre el sector
5.3.1 Volum de vendes
5.3.2 Número de treballadors
5.3.3 Demanda
5.4 Competència exterior
5.5 Exportacions i importacions de la sanitat a Catalunya.
5.5.1 Importacions
5.5.2 Exportacions
5.6 Canals de distribució
Guanys i pèrdues del sector sanitari català
6. Economia Catalana.
6.1 Pes en % sobre el PIB
6.2 Implantació
7. Futures perspectives.
7.1 La sanitat creix o no creix?
7.1.1 Justificació analítica o descriptiva
7.1.2 Justificació gràfica
7.2 Oportunitats i amenaces
8. Entrevistes
9. Vídeos o enllaços
11. Annexos
11.1 Enllaços d'interès pel professorat
11.2 Notícies
12. Bibliografia
Agraïments
Fi
[Full en blanc]
SECTOR ECONÒMIC
1.1 SITUACIÓ ECONOMICA D'ESPANYA (2008-2012)
A Espanya des de 2007 aquest sector s'ha vist afectat per tres principals causes: per la crisi financera que es va iniciar als Estats Units a causa de les hipoteques subprime; la crisi economica arrel de la pujada de preu de les materies primes (petroli) i els productes de primera necessitat; i especialment, per la crisi sobirana.La crisi financera de les hipoteques subprime iniciada als Estats Units es una crisi financera, per desconfiança creditaria, que es va extendre primerament per els mercats financers americans i es l'alarma que va posar en el punt de mira a les hipoteques "basura" europeas desde l'estiu de 2006 i es l'evidencia de que a l'estiu següent es dones una crisi bursatil. Les hipoteques de alt risc o conegudes als Estats Units com credits subprime, era un tipus d'hipoteca per a l'adquisició de vivendes orientades a clients amb escassos recursos monetaris i per tant un nivell força elevat de no poder pagar superior a la mitja de la resta del credit. El tipus d'interes era més elevat que el prestam personal.Un dels antecedents de la crisi economica va ser els elevats preus en les materies primeres. A partir del 2008 l'increment dels preus d'aquestes primeres materies ( petroli i menjar) va augmentar tant que va començar a causar danys economica, amenaçant amb problemes socials, la estagflació y l'estancament de la globalització.Pel que fa a crisi del deute sobirà, també coneguda com crisi de l'euro o de l'eurozona. Aquesta crisi afecta als 16 estats membre de l'eurozona. Va començar amb la crisi grega de 2010 i va continuar amb la crisi d'Irlanda, tardor d'aquell mateix any. Aquesta es una crisi bancària que es va convertir en un repte per la gestió dels deutes del bancs, una crisi del deute public, juntament amb una crisi borsària des de l'estiu de 2011.
Actualment al territori espanyol la situació economica es troba en un moment de grans reformes per part del govern com per exemple la reforma laboral, amb tot aixó es preten reduir el deficit i disminuir l'atur que són les principals variables que han estat fortament castigades per aquesta crisi.
1.2 Macroeconomia
1.2.1 Introducció: concepte prèvi
La macroeconomia analitza comportaments agregats o globals de la societat i s’ocupa dels fenòmens que afecten el conjunt de l’economia sobre la societat, és a dir, estudia el funcionament de l’economia en conjunt( de països o d’un país determinat). es centra en el comportament global del sistema econòmic reflectit en un nombre reduït de variables les quals les citarem en el punt del següent concepte prèvi a les variables macroeconòmiques d’Espanya i Catalunya però prèviament en citarem un parell o tres: el consum, l’inversió i el creixement del PIB.
1.2.2 Situació actual: conceptes que cal tenir en compte
La Macroeconomia és la part de l'anàlisi econòmica que tracta del funcionament del sistema econòmic amb una perspectiva agregada o de conjunt. Conceptualment es contraposa - i complementa - a la Microeconomia que estudia l'economia a partir dels "agents bàsics" com el consumidor i la empresa i les seves interaccions en un mercat. Es podria pensar que per analitzar el comportament d'una economia en el seu conjunt n'hi ha prou amb agregar: sumant la producció de les diferents empreses obtindríem el Producte Interior Brut o similars indicadors d'activitat. Fent un càlcul promig ponderat de l'evolució dels diferents preus als diferents mercats obtindríem una mesura de l'evolució dels Índexs de Preus del conjunt de l'economia, i així successivament. I en bona mesura això és veritat. Però si la Macroeconomia ha adquirit un "status" específic dins de l'anàlisi econòmica és per les evidències de que els problemes agregats d'una economia presenten trets que van més enllà de la simple addició d'"agents" o mercats individual.
Per examinar l'evolució global de l'economia, la macroeconomia s'interessa per les variables relacionades amb l'activitat econòmica, per les polítiques econòmiques dutes a terme des de l'Administració i pels seus efectes sobre el comportament global de l'economia.
Ens basarem a explicar la situació de les variables macroeconòmiques i no microeconòmiques del nostre país( Espanya) i la contra comarca(Catalunya) ja que tenin en compte el concepte prèvi de la macro economia correspon al tipus d’estudi a nivell d’un país i una comarca, és a dir a nivell general, no específic i concret.
1.3 Les principals variables macroeconòmiques: concepte prèvi.
Les variables macroeconòmiques es el nom que adopten qualsevol variable econòmica, és a dir, el consum, l’atur, la inversió, la despesa, l’exportació i l’ importació ... on s’analitza la variable en el temps i l’espai.
1.3.1La seva evolució
1.3.1.1 Atur
(grafic)
1.3.1.2 Creixement del PIB
(grafic)
1.3.1.3 Importancions
(grafic)
1.3.1.4 Exportacions
(grafic)
1.3.1.5 Consum
(grafic)
1.3.1.6 Inversions
1.3.1.6.1 Privada
1.3.1.6.2 Pública
(grafic)
1.3 Comparació de la situació amb la resta d’Europa.
Comparació Taxa d'atur; Alemanya, Espanya i Grecia:
(grafic)
Comparació PIB; Alemanya, Espanya i Grecia:
(grafic)
( Dades del Banco Mundial)
Comparació Importacions i Exportacions:
1.4 Catalunya: Situació descriptiva
Catalunya encara el futur econòmic des d’unes bases sòlides que ens han de permetre ser optimistes de cara al futur. La nostra societat, de sempre, ha estat emprenedora; Catalunya s’ha confi gurat en les darreres dècades com una de les zones més dinàmiques d’Europa i sempre ha respost de manera positiva als diferents canvis estructurals que s’han anat succeint. Per això en aquesta crisi que patim no hem de ser pessimistes, per bé que algunes solucions a la crisi actual no puguin ser ni fàcils ni ràpides. Les bases per fer que Catalunya sigui una de les protagonistes del canvi hi són i n’hem de ser conscients. Catalunya pot tornar a liderar el progrés econòmic i ha de fer-ho.
Certament Catalunya està patint una de les crisis econòmiques més intenses de les darreres dècades i que es fa especialment greu pels efectes socials que se’n deriven, en particular sobre la destrucció de l’ocupació. La crisi pot ser econòmica i financera, però les conseqüències que té són socials.
La crisi de l’economia catalana no és tan sols conseqüència de la crisi fi nancera internacional, sinó que, fonamentalment, és una crisi econòmica vinculada a un model de creixement econòmic esgotat que s’havia intensifi cat els darrers anys. No s’ha sabut créixer bé. Els darrers anys l’economia del nostre país s’ha caracteritzat per:
· massa endeutament, públic i privat
· un consum molt per sobre de les possibilitats
· massa presència de la construcció
· creació de molta ocupació però de baix valor afegit i immigrant
·molt pes de les importacions que feien créixer el dèfi cit exterior
· una baixa productivitat
Ara tenim, doncs, una feina doble: de primer sortir de la crisi i en segon lloc impulsar un canvi de model. I el govern de Catalunya ha de liderar la defensa d’aquest nou model propi de creixement, allà on sigui: a Catalunya, a l’Estat o a Europa. Allà on no hi sigui la competència hi ha d’haver la infl uència del Govern català. Aquesta és una acció de lideratge que no hem vist en els darrers governs.
Els anys vinents caldrà substituir l’espiral recessiva que patim per “l’espiral de la prosperitat”, que combina l’aplicació de mesures estructurals amb les de caràcter més conjuntural i que es basa en:
· moderació fiscal
· més liquiditat per a empreses i famílies
· reducció de la morositat
· construcció de les infraestructures que el país necessita
· millora de la productivitat
· reformes estructurals necessàries, com ara: la reforma de les administracions públiques, la reforma del mercat de treball, l’aposta per la formació i un nou pacte energètic.
Es tracta, en defi nitiva, d’apostar per un model que creï un entorn favorable per a les empreses i l’activitat productiva i de fer de la millora de la productivitat i de l’economia creativa els eixos principals del creixement econòmic.
El canvi de model que té una fi nalitat primària: més feina i benestar per a
tothom. Dinamisme econòmic i creació de riquesa, sempre que vagin lligats estretament a més justícia social i més benestar.
La prioritat bàsica en matèria econòmica en aquest moment és garantir la viabilitat del major nombre possible d’empreses i mantenir el màxim nombre possible de llocs de treball. No es tracta d’un objectiu a curt termini, sinó que cal tenir en compte que les empreses d’avui són els llocs de feina de demà.
Hem d’ajudar necessàriament els qui són capaços de generar ocupació i d’invertir: les empreses –grans,
El Govern de Catalunya ha d’estar al seu costat assumint riscos, acompanyant-los i no suposant ni un fre ni una amenaça per a la seva iniciativa.
El coneixement i la innovació són claus en el nou model de creixement que Catalunya necessita i cal dotarlos de la rellevància sufi cient. Es tracta d’avançar envers l’economia creativa. Però cal un pas previ per fer-ho possible: la formació. Una formació de qualitat i permanent. És intolerable que, encara avui, el fracàs escolar afecti un
30% dels nostres joves. Hem de lluitar decididament contra aquesta situació.
La indústria, el comerç, el turisme, l’agricultura, la ramaderia, la pesca: tots els sectors productius són sectors estratègics. Sense la seva participació no sortirem d’aquesta crisi.
Necessitem disposar d’un mercat de treball més segur, de més qualitat, més sostenible i més just. I això passa per un mercat de treball que, amb la voluntat i el consens de tots, prioritzi la formació, l’experiència, l’esforç i l’efi ciència per davant dels aspectes purament econòmics.
En els propers quatre anys cal que la indústria i els serveis que hi estan vinculats tornin a ser els motors de l’economia catalana, després d’un període en el qual el motor principal ha estat la construcció.
L’objectiu ha de ser tenir un sector industrial més competitiu i per aconseguir-ho cal incidir especialment en els factors que serveixen per millorar la productivitat: fi nançament, infraestructures, formació, regulació, etc.
Cal que tinguem un govern que lideri, que retorni la confi ança i que sigui capaç d’actuar en aquests àmbits.1.5 Variables macroeconòmiques
1.5.1.2 Atur
L'any 2011 la taxa d'atur estimat a Catalunya es va situar en el 19,2% de la població activa. Pel que fa a la població desocupada, es va registrar un increment interanual del 8,4%. Per sexe, la taxa d'atur masculí es va situar en el 19,8% mentre que la taxa femenina va ser del 18,6%. El grup d'edat de 16 a 24 anys anota les taxes més altes tant en el homes (49,6%) com en les dones (38,2%). A Espanya, la taxa d'atur es va situar en el 21,6% i la població desocupada va augmentar un 7,9%, respecte a un any enrere.
1.5.1.2.1 L'atur juvenil
L’atur juvenil: treballar en el present per millorar el futurEl terrible efecte de la crisi econòmica s’ha deixat notar en totes les capes de la societat, des dels menys preparats fins els que més, en els pares de família i en els joves, i tot i que els homes l’han patit en major mesura que les dones (també la taxa d’activitat d’ells és major que la de les dones), ambdós sexes l’han viscut sense remei.En l’actual post ens centrarem, però, en l’atur juvenil, que agafaria el rang d’edat des dels 16 fins els 24 anys. Es tracta d’un problema amb unes casuístiques ben diferents i atomitzades, ja que un gran grup de l’atur juvenil es concentra en els joves sense massa o cap formació, i un altre gran grup important són els que estan molt formats però no troben sortida en els sectors en els que han estudiat. I és que, malgrat que el fet de posseir una titulació superior fa disminuir les probabilitats d’entrar en l’atur, actualment, a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, el fet d’estar més format no significa que estiguis treballant. Per això, per un costat tenim a les persones aturades que, com a tònica general, tenen la formació mínima obligatòria (graduats en ESO) i que necessiten començar a formar-se en diferents sectors dels que treballaven abans de la crisi o bé especialitzar-se i desenvolupar noves aptituds en el sector en el que treballaven abans d’engrossir les llistes d’atur. Pel costat dels joves amb formació superior el principal problema el trobaríem en la incapacitat del mercat laboral d’oferir llocs de treball de qualitat i que els permetin desenvolupar les capacitats adquirides en el procés formatiu.
1.5.1.3 Creixement del PIB
Catalunya és una regió europea de primer ordre. L’any 2007 el producte interior brut per habitant va ser un 30% superior a la mitjana de la Unió Europea. La taxa de creixement del PIB acostuma a ser igual o lleugerament inferior al del conjunt de l’Estat. Una dada indicadora de l’important desenvolupament econòmic és el volum de les exportacions i els seu increment anual fetes dins de la mateixa UE. També hi ha indicadors que demostren que estem per sota de la mitjana europea com la despesa pública en educació i la despesa interior bruta en recerca i desenvolupament (R+D).
1.5.1.4 Importacions
1.5.1.5 Exportacions
1.5.1.6 Inversions
1.5.1.6.1 Privada
1.5.1.6.2 Pública
Els pressupostos per a l’any 2012 s’emmarquen en un context de crisi econòmica i d’una situació de les finances de la Generalitat que fa necessari continuar amb l’esforç de contenció de la despesa a tots els nivells, especialment pel que fa a l’àmbit de la inversió pública.
Les despeses de capital consolidades pressupostades per a l’any 2012 pel conjunt del sector públic de la Generalitat de Catalunya són de 2.482,4 milions d’euros, el que representa una disminució del 16,5 % respecte al pressupost de l’any
Les inversions reals se situen en 1.900,8 milions d’euros, amb una disminució del 14,8 % (330,1 milions d’euros), mentre que les transferències de capital suposen 581,5 milions d’euros, amb una disminució del 21,5 % (159,1 milions d’euros) respecte a l’any anterior(2011).
Les inversions amb sistemes de finançament específics sense una repercussió directa sobre el pressupost de capital de l’any (actuacions finançades en base a concessions, drets de superfície i mètode alemany) també registren una disminució respecte
a l’any anterior. Així, aquestes inversions extrapressupostàries es situen l’any 2012 en 647,2 milions d’euros, amb una disminució del 30,4 %.
Si considerem la suma de les despeses de capital pressupostades i les extrapressupostàries es pot estimar que l’esforç inversor a desplegar pel sector públic de la Generalitat deCatalunya l’any 2012 es situa en els 3.129,5 milions d’euros, amb una reducció del 19,8 %respecte a l’exercici anterior (quadre 11.2).
Evolució de la inv ( Generalitat de Catalunya)
1.5.1.6.3 Polítiques de despesa (actuals)
1.5.1.7 Ocupació
1.5.1.8 Habitatges
1.5.1.9 Consum
L'IPC a Catalunya (amb la base 2011=100) ha augmentat un 0,6% respecte al mes anterior i ha crescut un 2,2% interanual al març del 2012. En termes mensuals, el grup més inflacionista ha estat el vestit i calçat (3,3%), seguit de transports (1,4%). Respecte al març de l'any anterior, només mostren decrements els preus de comunicacions (-3,4%) i medicina (-2,9%). En canvi, anoten increments la resta de grups i són els preus de transports (5,4%), ensenyament (3,7%) i habitatge (3,2%) els que més pugen. L'IPC a Espanya ha augmentat un 0,7% respecte al mes anterior i un 1,9% respecte al mateix mes d'un any enrere.
1.6 Comparació de la situació amb la resta d’Espanya.
ja ho hem amplficat. demà penjarem el word!! hi ha més gràfiques també!!
En el 1850-1950 Catalunya va ser la regió capdavantera de l’economia espanyola per la seva industrialització. La difusió dels processos de modernització i d’industrialització i l’entrada a la UE han fet que les diferències econòmiques i socials entre Catalunya i la resta de l’estat hagin minvat
A Catalunya es localitza el 18,2% del capital net espanyol, el que la converteix en la comunitat autònoma amb major dotació de capital en termes absoluts. No
Tanmateix, ateses les grans diferències de grandària de les comunitats autònomes espanyoles, una elevada dotación de capital no ha de ser sinònim d'una dotación adequada. Per valorar-la es fa necessari comparar el estoc de capital amb altres variables econòmiques representatives de la dimensió de la comunitat, com la població, l'ocupació, la producció o la superfície.
Evidentment, la grandària relativa de les regions no és el mateix si es considera una o altra d'aquestes variables, de manera que la selecció ha de ser abordada amb prudència.
Per comprovar-ho, convé contemplar el valor de diferents indicadors rellevants de la dimensió econòmica de Catalunya abans d'analitzar el procés de capitalització.
Amb més de 7,1 milions d'habitants el 2006 (V. quadre 1), Catalunya representa el 16% de la población espanyola, i és la segona comunitat utònoma en nombre d'habitants, només
precedida per Andalusia. Quant a la seva producció, l'economia catalana la converteix en
la comunitat de major pes, amb un 18,7% del PIB espanyol, cosa que, donada la població, representa un PIB per càpita superior a la mitjana espanyola en un 17,4%.
Tot això, població i activitat, es concentra en un territorio de mida mitjana, que representa el 6,4% de la superfície d'Espanya, amb una densitat de població elevada, superior als 222 habitants per quilòmetre quadrat, que supera en un 151% a la mitjana espanyola.
El pes relatiu de la població ocupada catalana (17,3%) és superior al demogràfic, però inferior al que ostenta en l'àmbit del PIB. Així, la productivitat del treball supera en un 8,2% a la del conjunt espanyol, una avantatge inferior a la de la renda per càpita.
La taxa d'atur, del 6,6%, és notablement inferior a la mitjana espanyola (8,5%). Així doncs, els superiors nivells de renda per habitant de Catalunya es deriven tant dels seus majors nivells de productivitat com d'ocupació.
La població catalana no destaca pels seus nivells de capital humà, si per tal s'entén el conjunt de les capacitats productives que un individu adquireix per acumulació de coneixements generals o específics, estimat a partir del nombre d'anys d'estudi de la
població amb edat superior a 16 anys. En aquest aspecte, el nivell mitjà de Catalunya amb prou feines supera la mitjana espanyola.
Tots aquests indicadors de les dimensions de Catalunya, tant absoluts com en relació amb Espanya, poden servir com a referències útils per valorar les dotacions de capital de l'economia catalana. Però no hi ha unanimitat a l'hora de triar les variables que han de servir raonablement per a aquesta tasca. Així, molts capitals privats poden ser posats en relació amb la producció i l'ocupació. En canvi, determinades infraestructures poden ser relacionades amb la població a la que presten el servei, mentre altres presenten un component espacial que obliga a considerar-les articulades amb la superfície. I també hi ha dotacions d'infraestructures rellevants des del punt de vista de les empreses, molt relacionades amb el volum de producció.
En aquestes circumstàncies, l'elecció de l'indicador de referència més adequat per comparar les dotacions depèn de la finalitat de l'anàlisi, i la valoració de les dotacions de capital no està exempta de subjectivitat. Per això, en les pàgines següents es posarà l'accent, sobretot, a presentar l'àmplia informació sobre les dotacions de capital de Catalunya disponible a la base de dades de la Fundació BBVA-Ivie, mostrant els principals trets del procés inversor i de l'estructura de capital acumulada.
1.6.1 Preus a Catalunya i a Espanya i la zona euro
2. Tria del sector i justificació
El sector en el que ens basarem per fer el treball serà la sanitat. Em decidit realitzar un treball sobre el sector econòmic de la sanitat perquè hem considerat que actualment es un sector que ha estat molt castigat per la crisi que patim i que les retallades en aquest sector son el tema d’actualitat i una de les conseqüències de la crisi que més afecta a la població catalana i espanyola.
Com a prova de les retallades hem trobat aquesta noticia de la Vanguardia, del 11 d’Abril del 2012:
3. Estudi i anàlisi: El sector econòmic Sanitari.
3.1 Identificació del sector (Primari, Secundari o Terciari)
3.1.1 Definició del sector citat.
El sector terciari, també anomenat sector de serveis, es aquell que inclou qualsevol activitat econòmica que no pertany ni al sector primari ni al sector secundari. Efectivament, aquest sector agrupa activitats summament heterogènies, com ara el transport, l’emmagatzematge, les comunicacions, el comerç a l’engròs i al detall, l’hoteleria,l'hostaleria, la banca, les finances, les assegurances, el turisme i altres serveis de tipus molt diferents, tant privats com públics (serveis sanitaris, educatius, etc.). L’Administració pública té un paper cada vegada més important dins d’aquest sector.
En definitiva, es pot concloure que el sector terciari engloba una sèrie d’activitats econòmiques, conegudes amb el nom de «serveis», que no produeixen béns materials de manera directa. La importància econòmica d’aquest sector tendeix incrementar-se amb el nivell de renda, raó per la qual el sector terciari té, avui dia, un pes creixent als països més desenvolupats
3.2 Definició del tipus de sector econòmic: Sanitat.
3.2.1 Descripció
El sector en el qual ens basarem en aquest treball es el sector de la sanitat, és a dir, el conjunt de serveis governamentals ordenats per a preservar la salut pública.
A l'Estat espanyol hi ha el ministeri de sanitat i consum, que s'encarrega del manteniment de la sanitat interior o civil mitjançant l'organització tècnica, consultiva i inspectora de les professions sanitàries i l'actuació d'una política sanitària amb vista a evitar epidèmies i malalties contagioses. Manté també serveis anàlegs a les fronteres (sanitat exterior) i als ports (sanitat marítima). La Generalitat de Catalunya se n'encarregà per mitjà de la conselleria de Sanitat i Assistència Social.
A Catalunya tots els centres i recursos sanitaris formen part del Servei Català de la Salut –SCS- és un organisme de la Generalitat de Catalunya que vetlla pel bon funcionament del centres i recursos sanitaris de la regió, planifica la distribució dels recursos sanitaris per tot el territori, segons les necessitats de la població i amb concordança amb el pla de salut de Catalunya.
3.3 Productes i serveis.
El sector sanitari ens ofereix un ampli ventall de productes disponibles per a la població, en aquest ventall trobem medicines, assistència medica, utilització de material mèdic...)El sector sanitaris en garanteix un seguit de prestacions: a la atenció d’urgència, prestació farmacèutica, pròtesis, productes dietètics, transport sanitari, medicaments...)
Els productes i serveis tenen per objectiu garantir les condicions bàsiques i comunes per una atenció integral continuada i amb un nivell adequat. Es consideren prestacions de atenció sanitària del Sistema Nacional de Salud els serveis o conjunt de serveis preventius, diagnosi, terapèutics, rehabilitadors i de promoció i manteniment de la Salud dirigits als ciutadans
4. Història i evolució
4.1 Introducció i naixement
La salut i l’atenció sanitària són dos elements essencials per a la cohesió i el benestar d’una societat, i s’han de mantenir i potenciar. L’esperança de vida dels catalans ha millorat notablement els darrers anys, però encara cal millorar els indicadors d’esperança de vida en bona salut, lliures de dependència, amb autonomia conservada i en l’entorn personal i familiar. Vivim més anys, però cal garantir que el nivell de salut i d’autonomia per a les activitats de la vida diària milloriApostem, doncs, per un sistema integral de qualitat que inclogui el tractament de la malaltia, però també la prevenció, la promoció de la salut i dels hàbits saludables, la rehabilitació, l’assistència i la recerca. Un sistema més àgil en què les noves formes de gestió i una col•laboració més àmplia entre el sector públic i el privat hi tinguin cabuda. Un sistema que motivi i impliqui tots els professionals.Assolir una salut millor depèn de molts factors més enllà de l’assistència sanitària. Una política sanitària moderna ha d’entendre que els factors individuals i de comportament, així com els socioeconòmics i d’entorn, infl ueixen en el nivell de salut. La responsabilitat en l’assoliment d’un nivell millor de salut és individual i social alhora. Tot i que en termes de despesa pública Catalunya encara està per sota de la mitjana dels països del nostre entorn, si les difi cultats del moment no permeten incrementar els recursos disponibles, cal mantenir i garantir, en termes reals, els recursos econòmics dedicats al sistema sanitari.En aquest context, som conscients que no es poden donar als ciutadans expectatives de prestacions noves o equipaments nous si no es disposa del fi nançament corresponent i se n’ha demostrat l’efi ciència en termes de millora de la salut
Des del 1980, i com a conseqüència dels traspassos de competències del govern estatal, l'administració de la sanitat és a cura del departament de sanitat i seguretat social. Sota la direcció del conseller de sanitat, el departament inclou una secretaria general tècnica i comprèn quatre direccions generals: assistència sanitària, promoció de la salut, serveis socials i seguretat social. Aquest departament és el continuador de l'anterior conselleria de Sanitat i Assistència Social, que reprengué l'activitat a l'octubre del 1977 amb unes atribucions gairebé inexistents. Pel febrer del 1978 començaren els treballs de la comissió mixta Estat-Generalitat per als traspassos de competències, i no fou fins al febrer del 1979 que s'arribà a un acord sobre les transferències en matèria de salut pública. Constituït el Parlament i en ple desenvolupament teòric de l'autonomia, continuaren les negociacions sobre els traspassos. L'any 1980 hom aconseguí la transferència d'algunes matèries referents a l'assistència sanitària i diversos serveis relatius a l'assistència social. Finalment, l'any 1981 foren aconseguides les atribucions de l'INSALUD i de l'INSERSO a Catalunya, motiu pel qual fou creada la quarta direcció general (la relativa a la seguretat social) del departament.
4.2 Evolució dels productes que s’ofereixen
Medicaments
L’ésser humà sempre ha volgut evitar el dolor i curar-se les malalties. Al llarg de la història les persones han buscat remeis per poder gaudir de bona salut. Els medicaments han anat variant amb el pas del temps; així per exemple les tribus índies preparaven els seus medicaments amb les coses que tenien a la natura com plantes, animals, i era el "xaman" l’encarregat de curar els malalts de la tribu. Al llarg del temps s’ha evolucionat molt en la investigació i en l'elaboració dels medicaments.
El recorregut que fan els medicaments fins arribar a la farmàcia és llarg; primer són els científics els que investiguen, després s’ha d’experimentar per veure els efectes que tenen. Sempre els proven abans de comercialitzar-los, en animals i després en persones.
La Indústria Farmacèutica és qui investiga, elabora i treu al mercat el fàrmac.
Perquè un medicament surti a la venda abans ha estat avaluat i autoritzat per L’agència Espanyola de Medicament i Productes Sanitaris.
4.2.1 Citacio dels productes.
Productes que ens ofereix la sanitat:
Material hospitalari i CAP, engloba tots aquells productes necessaris per la cura dels pacients hospitalitzats i a disposició de l'equip sanitari. Ex: llits, xeringues, bates, bosses de sang, llençols, material per escultar, intrument quirurgic, servei de cuina, raigs X, scaners, fonendoscopi, carros de cures...
Material farmaceuric: medicines, bolquers, tovallons, cremes, sabó, balança de pes, pulsulcimetre...Material optic: ulleres, lents de contacte,gotes...
Materia ortopèdic: cadira de rodes, crosses, venes, extremitats ortopediques, plantilles...
4.3 Dades a través dels anys de:
4.3.1 Volum de vendes
4.3.2 Número de treballadors
El nombre de treballadors, engloba treballadors tan de seguretat social com per la via privada ( metges, metgesses, infermers/es, camillers, psicòlegs, dentistes, dietistes, preparadors fisics, farmaceutics..)
Actualment el nombre de persones que treballen a la sanitat és ....... . Per apirar a treballar en aquest sector s’ha de tenir una especialització i una formació Sanitaria per garantir a la població el millor servei possible. Quan parlem de sanitat publica és l’estat qui a través dels nostres impostos intenta garantir recursos sanitaris a l’abast de tothom.
4.3.3 Número d’empreses
A l’actualitat Catalunya compte amb 300 centres d’atenció primària (CAP),650 consultoris locals i 64 hospitals.(taules)
4.3.3.1 Tamany
El pes del sector en l’economia catalana ha augmentat sis dècimes entre el 2001 i el
2005, tot i que el 2006, l’últim any amb dades disponibles, el seu pes ha augmentat fins al 5,03 %. Aquest augment ha estat degut als increments superiors del VAB del sector respecte dels del total de l’economia catalana, a excepció del 2001 i el 2006. El comportament del sector a Espanya ha estat similar, però val a dir que el pes que representa en l’economia és mig punt superior al català, el 5,52 % el 2006 .
4.3.3.1 Tamany
El sector de la salut a Catalunya, públic i privat, va generar un valor afegit brut (VAB)
a cost dels factors de 8.196 milions d’euros corrents l’any 2006, la qual cosa representa el 17 % del VAB sanitari espanyol i el 5 % del VAB del conjunt de l’economia catalana. Aquest darrer percentatge, situa el sector de la salut com el sisè més important de Catalunya d’un total de 27 sectors. Només va ser superat per cinc sectors tan destacats com els d’immobiliàries i serveis empresarials, comerç i reparació, construcció, hoteleria, i transport i comunicacions, i supera sectors de serveis tan rellevants com el de mediació financera, o industrials, com el químic.
L’any 20028 el 63 % del VAB del sector provenia dels serveis de mercat, enfront del 37 % dels serveis de no-mercat. Tanmateix, a Espanya el VAB dels serveis de mercat només representava el 39 % del total, enfront del 61 % del VAB dels serveis de no-mercat del sector de la salut. Aquest fet s’explica perquè a Catalunya el pes dels centres de titularitat privada en el sector de la salut és més elevat que a la resta d’Espanya.
4.3.4 Despeses
5 Situació present
5.1 Introducció
Vivim una crisi que ens obliga a una reducció molt estricta del dèficit públic. Tenim menys recursos a l’abast, però hem de fer front a les mateixes necessitats. Per això hem de disminuir el cost.
A Catalunya, i també a Espanya, ens hem dedicat a viure de crèdit i això té uns límits, i els països que no se n’adonen s’estrellen i els tenim molt a prop.
Per això les bases per a la sortida no poden ser de més endeutament i sí de més estalvi i austeritat.
En aquests moments, fixin-se, l’única partida pressupostària de la Generalitat que creixerà, l’única, sí –si és que n’hi ha una–, és la dels interessos del deute.
El seu creixement és equivalent al pressupost del Departament de Cultura.
La limitació en la disponibilitat de recursos ens obliga a mesures immediates en la contenció de la despesa dels centres públics. Això comporta i comportarà una reducció dels seus ingressos per dos motius: la disminució de les tarifes i la disminució de l’activitat.
L’efecte immediat en els centres sanitaris són els ajustaments: en la utilització dels llits, dels quiròfans, etc. derivats de la disminució de l’activitat, i la reordenació del treball amb l’efecte sobre els recursos humans.
Això comporta tensions i desajustos entre el cal fer i el fer-ho. Però cal que ho gestionem sempre amb responsabilitat. I sóc conscient que és més fàcil modelar els conceptes que la seva aplicació quan afecta a les persones.
La disminució dels recursos ha comportat un aprimament estructural molt important del Departament de Salut.
També ha comportat un endarreriment de les inversions, afegit a l’endarreriment que en alguns casos ja s’arrossegava, i un estalvi sobre la farmàcia, prenent com a base la decisió estatal de rebaixa de preus i la política del Departament d’ús racional del medicament que
ha impactat ja aquest primer quadrimestre en la facturació.
És també ben cert que les noves activitats d’obertura de nous centres hospitalaris el darrer any han generat una recurrència, és a dir, un increment de la despesa d’aquest any que no es veu compensat plenament per la recurrència de l’estalvi en farmàcia i per la reducció del
5% dels sous que va produir-se des del mes de juny i que tindrà efecte tot l’any.
Aquest present és prou complicat i dur, però permet prendre consciència de la realitat.
L'Origen del dèficit
Els comptes econòmics de l’Estat espanyol no són saludables; tampoc els de la Generalitat de Catalunya. El govern català actual afirma que el govern tripartit va deixar un important dèficit, que van gastar més del que rebien. Una de les funcions d’un govern és actuar com una entitat econòmica que ingressa uns diners — mitjançant els impostos — que inverteix en educació, en sanitat, en obres públiques… per tal de satisfer i cobrir les necessitats dels ciutadans i ciutadanes que paguen aquests impostos. Sembla ser que l’estat i la Generalitat han gastat més diners dels que han ingressat. Per aquest fet asseguren que els pressupostos de la generalitat han de ser austers, per tal d’adequar les despeses a la quantitat de diners que poden obtenir amb els impostos.
Això és en part cert, doncs, per exemple, els milions de treballadors i treballadores que han sigut acomiadades ja no contribueixen amb una sèrie d’impostos que fins abans de la crisi ingressava l’estat. Els polítics diuen que com ja no ingressen tants diners a causa de la crisi han de retallar les despeses de l’estat, que han de retallar les despeses dels serveis socials. Diuen que les retallades socials són inevitables, que no són una opció política, que són una obligació econòmica, però això no és del tot cert.
El sistema sanitari públic català és un sistema universal, per accedir-hi la persona usuària s'ha d'identificar amb la targeta sanitària individual (TSI), que és el document que permet l'accés a la xarxa pública dels serveis.A Catalunya el Departament de Salut elabora les polítiques i la planificació de la salut i el Servei Català de la Salut (CatSalut) té la missió de garantir que els serveis de cobertura pública arribin efectivament i amb qualitat a la població.
El CatSalut funciona doncs com una asseguradora pública que garanteix la prestació dels serveis sanitaris a la ciutadania i contracta aquests serveis a diferents entitats proveïdores que són les que presten els serveis a la ciutadania, a càrrec del finançament públic.
Aquestes polítiques marquen els nivells de responsabilitats pel que fa al Govern:
1. Garantir l’atenció qualitativa i de seguretat dels pacients vetllant per l’equitat. A aquest efecte, obeeix en l’Acord de Govern de 12 d’abril d’enguany i l’aprovació del 7 de 22 Sobstenibilitat i progrés de la sanitat catalana Pla d’acció departamental 2011-2014 amb 10 objectius, 35 objectius estratègics i 108 actuacions.
2. Garantir la gestió eficient i equitativa en la distribució dels recursos econòmics i, amb aquesta finalitat, es crea per acord de Govern la Comissió Interdepartamental Economia i Coneixement/Salut.
3. Exigir el compliment dels principis de lleialtat institucional entre el Govern estatal i el Govern de la Generalitat pel que fa a la contraprestació de noves prestacions decidides pel Ministeri i per a l’atenció als ciutadans residents a d’altres comunitats autònomes.
4. Exigir un tracte fiscal just, perquè volem diners per a la nostra sanitat, sense vulnerar el principi de solidaritat amb ningú. Catalunya viu per sota de les seves possibilitats.
5. Impulsar les reformes necessàries en la direcció de l’eficiència clínica i l’eficiència econòmica.
6. Conscienciar els ciutadans malalts de la utilització adequada del sistema, de tenir cura de la seva salut i del valor de preservar el model sanitari que tenim.
7. Coresponsabilitzar i incentivar operadors i professionals de la salut en els resultats en prevenció o millora de la malaltia.
8. Mantenir el valor econòmic del sector de la salut com a element per a la reactivació econòmica del país.
9. Assolir el màxim consens polític, social i professional.
5.2.1 FUNCIONAMENT DEL SERVEI
Com ja havíem mostrat abans en l’apartat que ens demanava la definició del sector, les funcions i el funcionament d’aquests sector es veuen en aquesta gràfica:
Aquest mercat funciona amb dos tipus d’organitzacions per així dir-ho. Trobem la sanitat pública, aquella que l’Estat garanteix gràcies als impostos que els ciutadans catalans paguen. També trobem la sanitat privada que es aquella que la població paga per els seus serveis i que l’Estat no garanteix, ja que es una empresa privada.
En general les companyies de salut privades posseeixen les seves pròpies clíniques, laboratoris i centres d’atenció sanitaris.
Cadena Ser: “El 27% de la població catalana opta per la sanitat privada”
El Pla de Salut de Catalunya inclourà:
1. Una valoració de la situació inicial, amb l’anàlisi dels recursos personals, materials i econòmics esmerçats, de l’estat de salut, dels serveis i dels programes prestats, i de l’organització sanitària i juridicoadministrativa existent.
2. Els objectius i nivells que cal assolir quant a:
a. Indicadors de salut i malaltia.
b. Promoció de la salut, prevenció de la malaltia, atenció sanitària i sociosanitària i rehabilitació.
c. Homogeneïtzació i equilibri entre regions sanitàries.
d. Disposició i habilitació de centres, serveis i establiments proveïdors.
e. Personal, organització administrativa, informació i estadística del CatSalut.
f. Eficàcia, qualitat, satisfacció dels usuaris i cost.
3. El conjunt dels serveis, els programes i les actuacions que cal desplegar, generals, per regions sanitàries i sectors/GTS.
4. Les previsions econòmiques i de finançament, generals i per regions sanitàries.
5. Els mecanismes d’avaluació de l’aplicació i el seguiment del Pla.
5.2.1.1 Principals Productors
L’equilibri entre sector privat proveïdor i sector privat assegurador és clau per a la sostenibilitat d’un sector productiu com el de la sanitat privada.
El Departament ofereix suport a qualsevol tipus d’acord basat en qualitat i cost admissible.
Personalment, considero tota la sanitat com un servei públic, amb independència de qui la financia.
Cal fer valorar i encoratjar el sector privat a participar de la Central de Resultats per afegir la seva contribució, i valorar-la, als resultats de salut de Catalunya.
La sanitat privada té a Catalunya una tradició i no és fruit avui del fracàs de la sanitat pública. És fruit del seu valor i cal mantenir-ho.
La sanitat privada constitueix el conjunt de serveis sanitaris prestats per empreses privades. Tot i ser un sector opcional i voluntari amb els anys tant a Catalunya com a Espanya ha anat guanyat terreny, degut a els diversos avantatges i beneficis que ofereix als consumidors.
Sanitat Privada:
Llistat de Mútues i asseguradores:
5.2.1.2 Consumidors
Els consumidors que gaudeixen de la Sanitat Catalana, tant sigui publica com privada, són totes les persones que viuen a Catalunya i que per tant tenen dret a una Sanitat garantitzada per la Generalitat. En el cas de la Sanitat privada les persones paguen una quota per tenir el dret de consumir els seus serveis en canvi la pública està garantitzada degut als impostos.
5.2.2 Productes i serveis que s’ofereixen dins la sanitat.
La sanitat actualment tant sigui pública com privada ens ofereix una serie de serveis: una entrevista clínica, on es recullen les molèsties subjectives del pacient seguit d’una exploració física. Si cal, a continuació és realitzen exploracions complementaries com seria un anàlisi de sang, una radiografia, un TAC... Els productes que ens ofereix la sanitat són per exemple les medecines, actualment una part del seu cost està finançat per l’Estat. Actualment des de l’escola l’Estat garanteix unes campanyes de vacunació als nens i joves també ho fa per la població més adulta, la sanitat també ens ofereix material quirúrgic, audiòfons, ulleres, marcapassos ...
5.3.3 Consum
5.3.3.4 Polítiques de despesa( actuals)
Guanys i pèrdues dins el sector sanitari català.
11.2 Notícies
Borsa i Mercats Cotitzacions
regió7.cat
Economia
El PIB català creix un 0,7% el 2011 gràcies a l´exportació
L'Idescat calcula una contracció de l'economia del 0,1% durant el quart trimestre 14:43
El producte interior brut (PIB) català ha crescut un 0,7% durant el 2011, segons ha informat aquest divendres l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). El creixement s'ha basat en un augment de l'activitat industrial (1,7%), associat a les exportacions, i a l'activitat del sector serveis (1,3%), sobretot gràcies als serveis comercials i d'hoteleria. La demanda externa ha aportat un 3,2% al creixement del PIB, mentre que la demanda interna s'ha deprimit un 1,8%. La construcció ha continuat la tendència amb una reducció del 4,7%. L'Idescat ha corregit les estimacions de creixement del quart trimestre, que ha registrat una disminució interanual del 0,1%, 1,1 punts inferior del que es va estimar.
Segons el comunicat de l'Idescat, l'evolució trimestral del producte interior brut de Catalunya mostra un deteriorament significatiu al quart trimestre, sobretot per la davallada de l'activitat industrial i la desacceleració de les branques de serveis. La disminució intertrimestral del PIB de Catalunya ha estat del 0,5%, la primera variació negativa des del darrer trimestre del 2009. Amb totes les dades a la mà, l'evolució de la corba del PIB català mostra així el camí cap a la recessió, que les dades del primer trimestre de 2012 podrien confirmar.
D'altra banda, el saldo amb l'estranger, que ha aportat un 3,2% al PIB, és el component més dinàmic de l'economia catalana el 2011. Aquestes exportacions han contribuït a què el sector industrial hagi crescut un 1,7%, empès per l'automoció, la química i l'alimentació. En relació amb el sector serveis, ha destacat la reducció de l'activitat, respecte al 2010, dels serveis d'administracions públiques, l'educació, la sanitat i els serveis socials, tot i mantenir un creixement del 0,7% per efectes del càlcul estadístic. Per contra, els serveis comercials, l'hoteleria i els serveis a les empreses han contribuït amb el seu dinamisme a estabilitzar el creixement global dels serveis en un 1,3%.
Els problemes associats al finançament de les administracions públiques han intensificat el decreixement de l'activitat d'obra civil i, juntament amb l'atonia de l'edificació residencial, expliquen l'evolució negativa del 4,7 de la branca de la construcció.
Primer saldo positiu amb l'exterior
Des del punt de vista de la demanda, l'Idescat ha destacat que el valor en preus corrents del saldo de béns i serveis amb l'estranger és positiu per primera vegada en tot el període considerat, des de 2000 a 2011. Aquest resultat és la conseqüència del creixement del 7,5% de les exportacions, que ha coincidit amb un deteriorament del 2,8% de les importacions. Les exportacions de béns i el consum dels turistes estrangers al territori han evolucionat a l'alça i arriben a nivells màxims de tota la sèrie. Les importacions de béns i serveis s'han reduït en concordança amb la davallada de la demanda interna i aquesta tendència també es manifesta en la despesa dels catalans a l'estranger.
L'evolució de la demanda interna (-1,8%) és el resultat d'una reducció d'un 5,1% de la formació bruta de capital -inversions en actius com edificis o maquinària, entre d'altres- i la baixada del 3,1% del consum de les administracions públiques (-3,1%). En el cas de la formació bruta de capital, la tendència de tots els components és negativa, però destaca la davallada de la inversió en construcció. En darrer terme, el consum de les llars s'ha mantingut força estable, amb una variació negativa del 0,2%.
El PIB es redueix un 0,1% interanual al quart trimestre
L'economia catalana s'ha contret un 0,1% durant el quart trimestre de 2011, un percentatge d'1,1 punts inferior al trimestre anterior. Aquesta desacceleració de l'activitat ha seguit la mateixa tendència que les economies espanyola i europea. Així, el creixement en aquest trimestre de l'economia espanyola ha estat del 0,3%, cinc dècimes inferior al trimestre anterior. En el cas de la Unió Europea (UE-27) el descens també és significatiu, ja que ha passat d'un 1,4% a un 0,9%.
L'anàlisi del PIB del quart trimestre, des de l'òptica de la demanda, mostra una accentuació de les tendències de les dades anuals, segons l'Idescat. Per una banda, s'amplia la reducció de la demanda interna (-2,9%), amb un empitjorament del consum de les llars (-1,1%) i la formació bruta de capital (-6,6%).
D'altra banda, millora el saldo amb l'estranger, que aporta un 4,6% al creixement del PIB. Aquest comportament de les transaccions amb l'estranger no s'explica, com ha passat en els darrers trimestres, per una evolució elevada i sostinguda de les exportacions, sinó per una reducció del 9,8% de les importacions. El creixement de les exportacions de béns i serveis és elevada -del 4,7%- però ha perdut gairebé la meitat del seu impuls respecte del trimestre anterior, com a conseqüència de la desacceleració de l'activitat econòmica dels països de la Unió Europea, principals destinataris de les exportacions catalanes.
L'anàlisi del PIB trimestral des de l'òptica de l'oferta mostra trets diferenciats segons els sectors econòmics. La indústria ha mantingut la seva activitat al llarg dels tres primers trimestres de l'any, però ha sofert una davallada del 0,9% durant el quart trimestre. El conjunt d'activitat dels serveis indica una progressiva reducció del creixement, que presenta en el darrer trimestre de l'any un 0,6%. L'activitat de la construcció manté unes taxes de decreixement elevades al llarg de l'any amb un deteriorament al quart trimestre del 5%.
Sanitat continua sense detectar l'origen del brot de legionel·la a Alcoi que afecta ja vint persones
13/10/09 02:00 - ALCOI - EL PUNT
Notícies relacionades
La Conselleria de Sanitat porta registrades un total de vint persones afectades de pneumònia per legionel·la des que va donar a conéixer els primers casos d'aquest nou brot, fa ara deu dies. L'origen, però, continua sent una incògnita. Els tècnics municipals i de salut no han pogut localitzar encara el focus de contagi, tot i que han inspeccionat 200 instal·lacions de risc no censades, 42 que figuren en els cens i ha pres mostres en una trentena de punts d'Alcoi. A més, l'Ajuntament ha incrementat la cloració de la xarxa d'aigua.
Darrera actualització ( Dimarts, 20 d'octubre del 2009 16:02
fets relacionats
•Cinc nou casos de legionel•la a Alcoi
•Tres nous casos de pneumònia per legionel•la a Alcoi
•Cinc casos aïllats de legionel•la en municipis de l'Alcoià i el Comptat
11.3 Especificació d'algun apartat
11.3.1 Inversió privada
Endavant amb la feina.
Toni